Conclusions

Sergi Marí

Any rere any, anem dient el mateix. Que si aquest festival no para de créixer, que si està plenament consolidat... Però és que, als que hi assistim cada any, res ens destaca més que això. Cada edició penses que serà la més exitosa: has vist cues als cines, s'obren noves seccions, venen més personalitats. I llavors, l'any següent, quan se suposava que ja tot havia tocat sostre, venen els de 100.000 retinas i et demostren, per a la teva alegria, que t'equivocaves.

Més de vint mil persones han assistit a alguna sessió del festival d'enguany. Es fa estrany pensar que, fa tot just tres temporades, encara érem a la petita sala del Teatre Apolo, asseguts en incòmodes cadires de fusta, contemplant pel·lícules de les que ningú tenia la menor referència.

Ara, a les cues de la multitud dels espais que acullen projeccions del BAFF, ja hi sents la gent que discuteix directors, troba referències creuades, i selecciona amb criteri quines pel·lícules no vol deixar escapar. Fa uns anys que patim, en el bon sentit de la paraula, la febre del cinema asiàtic, aquest amic desconegut durant tant temps, a qui ara més que mai hem obert les nostres portes. I festivals com el BAFF són els que més ajuden a que això succeeixi.

Hem pogut disfrutar d'unes quantes pel·lícules, mai tantes com ens hagués agradat. Us hem dit què ens ha agradat i què ens ha decebut, i vosaltres també ho haureu sentit així. Potser amb les mateixes opinions, potser amb unes altres. Això és bo, ara ja tots som una mica coneixedors de la rica cinematografia asiàtica, ja tenim prou criteri per defensar unes coses i atacar-ne d'altres.