El BAFF va néixer com un petit festival de cinema asiàtic que va crear el grup 100.000 retinas, ara ja fa sis anys. En aquest periode han tingut temps de créixer molt, i adoptar nous espais per poder encabir tota la gent que s'ha anat afeccionant a aquest cinema, que en aquest moment és, sense cap mena de dubte, el que està creixent més en tot el món. Un cinema que abans gairebé ningú tenia en compte més enllà dels típics autor clàssics, com Yasuhiro Ozu i Akira Kurosawa.
Però últimament la gent s'obre més a les idees innovadores, i prefereix la imaginació a la repetició, el risc al conformisme. Així també ho expressa el festival, apostant per nous formats experimentals, com ara el cinema DV, de baix pressupost i sense mitjans, però amb sobrades ganes de revolució creativa.
I és que sembla que els fem la pilota, però és que en aquest sisè festival no s'han oblidat de gairebé res: pel·lícules noves a estrena (moltes d'elles premiades en anteriors festivals); cinema digital; nous clàssics de l'anime, així com una retrospectiva als primers films de l'animació oriental; filmografia convidada, en aquest cas Taiwan, país que té moltes dificultats per exportar els seus llargmetratges; i fins i tot alguns tocs de Bollywood.
L'estructura cada cop està més cuidada, i es guanyen espais on projectar les pel·lícules, com el cinema REX, encara que de vegades quedin una mica lluny els uns dels altres (i si no, probeu a anar a dues sessions seguides en dos espais diferents).
L'auditori de la Pedrera, també molt adient, i amb passis gratuïts de cintes que és impossible veure si no és en un festival especialitzat. Els preus es mantenen en un punt accessible, si valorem que els films que veurem no podriem contemplar-los enlloc més: 4'5 euros, barat, comparant amb els 6 euros del Festival de Sitges o 8 del de Venècia.
En resum, un festival que ha passat a ser imprescindible per tot aquell a qui li agradi buscar una mica d'innovació dins del món cinematogràfic, i obri la seva ment a diferents maneres de veure el dia a dia.